Conèixer Torredembarra

FUNDACIÓ PERE BADIA

 

Situació: C/Pere Badia, 4

Època: 1824

Estil: Barroc, tot i que el pati interior i el claustre són d'estil colonial.

Utilització original: hospital de caritat

Utilització actual: residència Pere Badia, adreçada a la 3a edat

 

L'edifici de la fundació Pere Badia té el seu orígen en el llegat de Pere Badia i Escofet, un indià enriquit a les colònies que en el seu testament va destinar una bona part del seu patrimoni en la creació al 1793 d'un hospital de caritat que va rebre el nom de Fundació Pere Badia. L'antic hospital de Torredembarra va ser substituït per aquest edifici a l'octubre de 1824. Inicialment aquest nou hospital estava fora muralles, però posteriorment, amb el creixement de la vila de Torredembarra, va quedar integrat en la trama urbanística.

 

Durant els segles XVIII i XIX Torredembarra va experimentar un gran creixement demogràfic i econòmic fruit de la seva important activitat comercial. La població va créixer més enllà de les muralles de manera racional i organitzada. Durant el segle XIX es van construir a Torredembarra quatre grans edificis públics: el col·legi del Patronat Antoni Roig, l'escorxador municipal, l'església parroquial de Baix a Mar i l'Hospital de la Fundació Pere Badia. Aquest hospital estava atès per les filles de la caritat de Sant Vicenç de Paül i donava servei als més desafavorits. Actualment funciona com a residència geriàtrica tot i que la residència pròpiament dita es troba en un edifici de nova construcció. 

 

Inicialment l'edifici era de planta quadrada d'on només sobresortia l'absis de la capella. Va patir transformacions posteriors que en van modificar el volum. L'edifici s'organitza al voltant d'un pati quadrat de 17 x 17 m, al voltant del qual es circula per un passadís que dóna accés a les diferents dependències. La capella situada al centre de l'eix nord-sud, és d'estil barroc. L'antic hospital conté grans espais delimitats per les parets i la volta de canó feta amb maó de pla amb arcs formers que s'han anat fraccionant en espais més petits segons les necessitats de cada moment. És un edifici amb una clara funció social i per tant es busca l'economia, la simplicitat de les solucions constructives i absència d'ornaments. Els murs de mamposteria, que no presenten cap tipus d'ornamentació, tenen un gruix d'entre 65 i 80 cm i són l'element estructural que suporta la volta i la coberta. Únicament les cantonades, la porta d'entrada i els brancals i les llindes de les obertures tenen carreus de pedra. A l'interior els murs estaven arrebossats, però s'ha anat perdent. Es veuen però, restes d'aquest material a les voltes. El paviment original interior és de maó de pla ceràmic, encara es conserva a l'ala oest.

 

La coberta és de teula romana a dues aigües i es disposa en dos nivells, més alt pel que fa al cos principal. La porta d'entrada d'accés a l'edifici presenta una mínima decoració escultòrica. La distribució de les finestres no segueix cap regla compositiva.