Conèixer Torredembarra

Joan Mañé i Flaquer

 

Joan Mañé i Flaquer va ser un important periodista i escriptor català que va néixer a Torredembarra el 15 d'octubre de 1823. Fill d'un comerciant liberal, de jove fou un liberal radical, membre de la milícia nacional de Tarragona, i s'inicià com a periodista col·laborant a la revista “El Genio”, dirigida per Víctor Balaguer. El 1843, als 20 anys d'edat es traslladà a Barcelona per a fer carrera com a periodista, i col·laborà a “La Discusión” de Pau Piferrer i Fàbregas, “El Ángel Exterminador” i “La Lira Española”. Es llicencià en filosofia i lletres, i el 1850 fou catedràtic de llatí i de castellà a la Universitat de Barcelona i també professor i director de l'Institut barcelonès. El 12 de setembre de 1851 contrau matrimoni amb Amàlia Fenollosa i Peris a l'església de Santa Maria de Castelló de la Plana.

 

El 1847 s'estrenà com a crític de teatre al Diari de Barcelona i influí sobre el seu propietari Antoni Brusi i Ferrer de donar al diari un tarannà més polític des del 1854, proper a la Unió Liberal, cosa que li va valer l'exili a França i a Roma algun cop. Amb els anys moderà el seu liberalisme i esdevingué una mena d'oracle de la burgesia catalana. Fou director del diari des del 1865 fins a la seva mort el 1901. Arribà a ser un dels redactors més prestigiosos del seu temps per la seva independència de criteri, tot i ser conservador, raó per la qual fou sovint consultat pel rei Alfons XII i per Antonio Cánovas del Castillo.

 

Adoptà sempre un ideari descentralitzador, que el va dur a enfrontar-se amb el govern espanyol el 1878 tot defensant el foralisme del País Basc i Navarra, però mostrà sempre una postura excessivament conservadora, oposada al carlisme i al federalisme, i tancada davant el republicanisme de Valentí Almirall i l'incipient catalanisme de la Lliga de Catalunya. Joan Maragall fou secretari seu en els darrers anys, i el va presentar com a liberal davant dels carlins i com a moderat davant dels progressistes. Un retrat seu forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona.

 

Entre les seves obres més importants destaquem les següents:

• Historia del bandolerismo y de la Camorra en la Italia meridional (1864)

• Cartas provinciales (1875)

• La revolución de 1868 juzgada por sus autores (1876)

• La paz y los fueros (1876)

• El oasis: viaje al país de los fueros (Provincias Vascongadas y Navarra) (1876-1880)